REFLEX-IÓ

Ara lo Buscall ha de pensar a quí votar.

 

[@more@]

Ja falta molt poquet pel diumenge. Lo dia de les eleccions. Ara se suposa que hem de pensar, hem de reflexionar sobre tot allò que mos han dit i hem sentit, los programes, los debats, los discursos, les cartes, les notes, los sms, … Ara ve la difícil faena d’anar fent tria de tot allò que mos han dit. Per què diuen que al poble se vota a les persones, però d’aquestos vots sortiran les Diputacions i los Consells Comarcals.

Una altra vegada podem exercitar el vot, un dret que durant molts anys los nostres avis no el van tindre. Així que buscalleros i buscalleres ja sabem tots lo que hem de fer. Aixecar-se al matí, anar a fer lo vermut i a participar de la democràcia anant a votar o simplement quedant-se a la terrassa perquè tot i que molta gent ho discuteix, l’abstenció també és una postura política.

“Un gran día para la democracia”

Són d’aquelles frases que de tan repetir ja s’han fet imprescindibles, com ara quan vas a un velatori i es diu allò de “no som res” o “que bé que ha quedat”, clàssics.

Doncs això, resulta que anar a votar és un gran dia per a la democràcia. Lo fotut és que la tia aquesta últimament té molts dies grans (clar que n’hi ha que tenen “semana grande”) ja que ens fan anar a votar per cinquanta mil coses. La democràcia s’està fent “suriera”.

Penso que el gran dia per la democràcia serà aquell que veurem a un polític escoltar a la gent de debò. Veurem un polític dimitir perquè l’ha cagat (un exercici que no estem gens acostumats a veure-ho). Un polític se posarà davant dels micros per dir, que ha fet i que no ha fet d’allò que va prometre. Aquell dia, a més de perillar la meua vida (m’he pot agafar un infart) veure clarament que la democràcia és una altra cosa que triar a uns tios/ties que a la primera de canvi te la poden fotre.

Tothom i totdon guanya.

Llàstima que no hi hagi compareixença de premsa dels candidats desprès de l’escrutini (o quan està al 95%, me faria gràcia saber perquè costa tan pujar aquest 5% final) quan surten tots arreglats, a la seu electoral (que sempre és un hotel que passar la nit no està a l’abast de molts) i els i les incondicionals comencen a cridar.

A veure, una cosa és ser d’un partit, però tampoc entendré mai això de ser tan incondicional que quan el teu partit la caga ho defenses a capa i espasa (com Manolete). És la postura bona de ser un elector no compromès. Tries i si no t’agrada el fots al carrer. L’incondicional no tria, defença a mort el líder i el partit (lo programa no fa falta) i amb una mica de sort fins i tot pots trobar una cadira com a director d’alguna cosa en un despatx d’algun lloc.

Los incondicionals electorals me recorden molt una obra de teatre, Krampack. Allà un personatge té un affair amb una noia Xinesa (fins aquí molt normal, sobretot ara que som multiculturals). Lo problema és que a partir d’aquell moment tot allò relacionat amb la Xina lo fot “calent”. S’excita amb la porcellana, amb Mao, amb lo porc agredolç (lo plat culinari és clar) i amb tot allò que surt de dins de la Gran Muralla (no parla dels tot a 100). Així són los incondicionals dels partits polítics. S’exciten. S’exciten amb lo líder, s’exciten amb les banderoles, s’exciten amb l’acabat de les butlletes… (quina animalada de paper, no?) Per això no m’estranya que aquella nit tothom guanye, uns perquè manaran, uns altres perquè han perdut vots però no tants com la gent deia, uns altres perquè s’han quedat igual, un altres per… En fi, tots guanyen.

Una aportació

Pel diumenge ja tenim preparada aquesta eina. L'ha realitzat un seguidor del Buscall que resulta que sap fer cosetes amb flash. Segurament que serà útil pel diumenge.

http://www.tinet.cat/~hondt/



Quant a lobuscall

Lo Buscall pretén ser una porteta més, des del Perelló (Baix Ebre), a la gran blocosfera.

L’autor només es fa responsable del continguts dels articles, no dels comentaris. Procureu utilitzar l’opció dels comentaris amb seny.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.