Darrerament, com ja ha passat en altres ocasions, en aquest bloc s'ha registrat diverses entrades que afecten directament a diverses persones i/o col·lectius. Degut a que la participació al bloc és oberta i anònima, amb la intenció de facilitar al màxim la participació als usuaris i davant la possibilitat de no poder responsabilitzar-me de les opinions expressades he decidit tancar-lo de forma indefinida.

LO BUSCALL

[@more@]

Tweet

[@more@]Segons una llegenda de l'altre dia, o sigui, una llegenda nova, sortida del forn. Va arribar a l'Àlia, amb barqueta (queda més mitològic) un personatge de l'antiga Grècia (per dir d'un puesto o altre). Quan va arribar la barqueta, de fusta tallada il·legalment a la selva amazònica, a l'Àlia, se va encallar a una roca que hi havia al mig.

El personatge en qüestió, mig humà mig Déu (és lo que se porta) es va emprenyar de mala manera. No sabia com treure la barca d'aquell pedrot que hi havia allí al mig. En plena ira es va cagar amb tots los deus (clar que un era són pare, ja ho tenen això los semi-déus).

Són pare, que dins del món dels déus estava ben col·locat (sembla ser de quan va guanyar una batalla celestial, ja fa anys, i li van donar una direcció general) va voler tirar-li un cable. I ja me veus lo director general celestial pensa que pensaràs com poder desencallar la barca d'aquella merda de roca de la platja.

Havia de ser una forma discreta, ja se sap que la gent amb càrrec no pot fer favoritisme (a vista de tothom, ja m'enteneu), dissimulada i sobretot efectiva.

Així que al final va acabar encarregant la feina a la gent de Costes. Una gent que treballen a sou, per algun director general (aquest terrenal), uns sicaris de les platges.

Com si fossin un exèrcit de Grècia, van desembarcar a la platja màquines sofisticades que amb un pim pam es van endur la barca i com no, un tros de pedra.

Des de llavors (fa tres o quatre setmanes) molts dels turistes que fan el GR i altres de més autòctons ens estem cagant amb los déus de costes per carregar-se una pedra que fa centenars d'anys que està allí i que en principi no molestava a ningú. I si molestava, encara ho deu fer ja que n'han deixat la meitat.

En fi, algun dia entendrem, los mortals, els capritxets dels Déus de Costes?

Tweet

[@more@]Segons una llegenda de l'altre dia, o sigui, una llegenda nova, sortida del forn. Va arribar a l'Àlia, amb barqueta (queda més mitològic) un personatge de l'antiga Grècia (per dir d'un puesto o altre). Quan va arribar la barqueta, de fusta tallada il·legalment a la selva amazònica, a l'Àlia, se va encallar a una roca que hi havia al mig.

El personatge en qüestió, mig humà mig Déu (és lo que se porta) es va emprenyar de mala manera. No sabia com treure la barca d'aquell pedrot que hi havia allí al mig. En plena ira es va cagar amb tots los deus (clar que un era són pare, ja ho tenen això los semi-déus).

Són pare, que dins del món dels déus estava ben col·locat (sembla ser de quan va guanyar una batalla celestial, ja fa anys, i li van donar una direcció general) va voler tirar-li un cable. I ja me veus lo director general celestial pensa que pensaràs com poder desencallar la barca d'aquella merda de roca de la platja.

Havia de ser una forma discreta, ja se sap que la gent amb càrrec no pot fer favoritisme (a vista de tothom, ja m'enteneu), dissimulada i sobretot efectiva.

Així que al final va acabar encarregant la feina a la gent de Costes. Una gent que treballen a sou, per algun director general (aquest terrenal), uns sicaris de les platges.

Com si fossin un exèrcit de Grècia, van desembarcar a la platja màquines sofisticades que amb un pim pam es van endur la barca i com no, un tros de pedra.

Des de llavors (fa tres o quatre setmanes) molts dels turistes que fan el GR i altres de més autòctons ens estem cagant amb los déus de costes per carregar-se una pedra que fa centenars d'anys que està allí i que en principi no molestava a ningú. I si molestava, encara ho deu fer ja que n'han deixat la meitat.

En fi, algun dia entendrem, los mortals, els capritxets dels Déus de Costes?

Tweet

[@more@]Buscalleres i buscalleros,

Aquest és l'últim rafal d'aquestes eleccions, a partir de demà tots ja descansarem d'internet, mítings, programes i anònims. Mos farà falta me penso.

M'agradaria aclarir, una vegada més, que com autor del bloc no me faig responsable dels comentaris que se fan i evidentment vull manifestar la meua sorpresa pel nombre d'entrades que han tingut la majoria de rafals, entrades que no esperava i que en cap moment estaven intencionats.

LOS RESULTATS ELECTORALS

Per poden anar seguint els resultats proposo la web del telenotícies de TV3 i el País.

http://www.telenoticies.cat/especials/municipals2007/mun/0943104.htm

http://www.elpais.com/comunes/2007/elecciones/municipales/Perello/43/104/

Per fer el càlcul de regidors del nostre poble podem utilitzar aquesta web d'fcallau:

http://www.tinet.cat/~hondt/

LOS COMENTARIS

A partir de les 20 hores i fins la mitjanit se podran inserir comentaris a aquest article. Cal recordar que com autor puc treure qualsevol comentari dirigit a persones i que poden ser qualificats d'insult.

La intenció d'aquest Rafal és la d'analitzar les primeres impressions sobre les eleccions: la participació, els resultats, el futur del nostre poble.

Agrairia que no s'utilitzés aquest rafal per insultar ni fer acusacions que moltes vegades no se poden demostrar i que creen mala maror, i no ens enganyem, demà dilluns, el despertador mos tocarà a tots per anar a treballar, els rebuts de les hipoteques continuaran arribant (si ne tenim) i totes les picabaralles polítiques quedaran amagades al calaix per aquí quatre anys (o això s'espera). El dia a dia al poble continuarà i com fins ara podrem anar tots a l'hora, fent calmantets, discutint al bar sense aixecar la veu, contar xafarderies i no viure en crispació. Això de la crispació, al nostre poble, no hi cap.

Endavant!

Tweet

[@more@]

Ja falta molt poquet pel diumenge. Lo dia de les eleccions. Ara se suposa que hem de pensar, hem de reflexionar sobre tot allò que mos han dit i hem sentit, los programes, los debats, los discursos, les cartes, les notes, los sms, … Ara ve la difícil faena d’anar fent tria de tot allò que mos han dit. Per què diuen que al poble se vota a les persones, però d’aquestos vots sortiran les Diputacions i los Consells Comarcals.

Una altra vegada podem exercitar el vot, un dret que durant molts anys los nostres avis no el van tindre. Així que buscalleros i buscalleres ja sabem tots lo que hem de fer. Aixecar-se al matí, anar a fer lo vermut i a participar de la democràcia anant a votar o simplement quedant-se a la terrassa perquè tot i que molta gent ho discuteix, l’abstenció també és una postura política.

“Un gran día para la democracia”

Són d’aquelles frases que de tan repetir ja s’han fet imprescindibles, com ara quan vas a un velatori i es diu allò de “no som res” o “que bé que ha quedat”, clàssics.

Doncs això, resulta que anar a votar és un gran dia per a la democràcia. Lo fotut és que la tia aquesta últimament té molts dies grans (clar que n’hi ha que tenen “semana grande”) ja que ens fan anar a votar per cinquanta mil coses. La democràcia s’està fent “suriera”.

Penso que el gran dia per la democràcia serà aquell que veurem a un polític escoltar a la gent de debò. Veurem un polític dimitir perquè l’ha cagat (un exercici que no estem gens acostumats a veure-ho). Un polític se posarà davant dels micros per dir, que ha fet i que no ha fet d’allò que va prometre. Aquell dia, a més de perillar la meua vida (m’he pot agafar un infart) veure clarament que la democràcia és una altra cosa que triar a uns tios/ties que a la primera de canvi te la poden fotre.

Tothom i totdon guanya.

Llàstima que no hi hagi compareixença de premsa dels candidats desprès de l’escrutini (o quan està al 95%, me faria gràcia saber perquè costa tan pujar aquest 5% final) quan surten tots arreglats, a la seu electoral (que sempre és un hotel que passar la nit no està a l’abast de molts) i els i les incondicionals comencen a cridar.

A veure, una cosa és ser d’un partit, però tampoc entendré mai això de ser tan incondicional que quan el teu partit la caga ho defenses a capa i espasa (com Manolete). És la postura bona de ser un elector no compromès. Tries i si no t’agrada el fots al carrer. L’incondicional no tria, defença a mort el líder i el partit (lo programa no fa falta) i amb una mica de sort fins i tot pots trobar una cadira com a director d’alguna cosa en un despatx d’algun lloc.

Los incondicionals electorals me recorden molt una obra de teatre, Krampack. Allà un personatge té un affair amb una noia Xinesa (fins aquí molt normal, sobretot ara que som multiculturals). Lo problema és que a partir d’aquell moment tot allò relacionat amb la Xina lo fot “calent”. S’excita amb la porcellana, amb Mao, amb lo porc agredolç (lo plat culinari és clar) i amb tot allò que surt de dins de la Gran Muralla (no parla dels tot a 100). Així són los incondicionals dels partits polítics. S’exciten. S’exciten amb lo líder, s’exciten amb les banderoles, s’exciten amb l’acabat de les butlletes… (quina animalada de paper, no?) Per això no m’estranya que aquella nit tothom guanye, uns perquè manaran, uns altres perquè han perdut vots però no tants com la gent deia, uns altres perquè s’han quedat igual, un altres per… En fi, tots guanyen.

Una aportació

Pel diumenge ja tenim preparada aquesta eina. L'ha realitzat un seguidor del Buscall que resulta que sap fer cosetes amb flash. Segurament que serà útil pel diumenge.

http://www.tinet.cat/~hondt/

Tweet

[@more@]

Pegant una volteta m’he trobat la Iniciativa Ciutadana per la Responsabilitat Política (RESPOLIS).

Sembla ser que un grup de ciutadans una mica emprenyats per veure que els polítics no complien los seus programes, han creat esta iniciativa.

Per començar, los ciutadans, mitjançant assemblees, trien allò que és important pel seu poble i que los partits polítics hauran d’integrar al seu programa.

En el moment d’elaborar lo seu programa electoral, (que haurà d’integrar els punts proposats per la gent), los partits atribuiran un total de 100 punts a les parts diferents del programa. Un cop al poder, han de poder complir al menys amb 85 punts. Si durant el primer any no hi arriben (per la part que correspon a aquest període), rebran un avis. Si el segon any no compleixen tampoc, hauran d’abandonar immediatament el poder i convocar noves eleccions.

Una "Comissió de Verificació dels Compromisos", constituïda de consells populars triats per sort farà, de manera transparent, un seguiment per avaluar i interpretar correctament cada cas.

Segur que als partits no els hi déu agradar aquesta proposta. Què farien aquelles candidatures que en municipals, parlament i diputats prometen la lluna? I tota aquella de càrrecs que en tant sols dos anys haurien de deixar la seua butaca? Si encarà no l’hauran calentat?

En definitiva, una bona proposta no només pels ciutadans i ciutadanes sinó també per als polítics ja que els hi tornaria aquella dignitat, transparència i “classe” que ja fa anys que han perdut. I fins i tot la gent del carrer se’ls podria creure! Miracle!

http://www.jobdoneorimgone.net/rubrique.php3?id_rubrique=14⟨=ca

Tweet

[@more@]

Tweet

[@more@]

Estimats buscalleros i buscalleres,

Tal com ha demanat algun participant al bloc i alguna persona que m'he trobat dos minutets que he estat al poble aquest cap de setmana, voldria aclarir algunes cosetes:

a) Segons viquipèdia un bloc (informalment també weblog, blog, dip -diari personal interactiu- o bitàcola) és un espai personal d'escriptura a Internet. Una mena de diari en línia, un lloc web que una persona utilitza per a escriure periòdicament, en el qual tota l'escriptura i l'estil s'utilitza via web. Un bloc està dissenyat per a que, com a un diari, cada article tingui data de publicació, de tal forma que la persona que escriu (blocaire) i les que llegeixen poden seguir un camí de tot el que s'ha publicat i editat. El concepte de bloc existeix des dels principis d'Internet. Tim Berners Lee (l'inventor de la web), tenia una pàgina on incloïa els nous llocs web que s'anaven creant i feia un comentari sobre cadascun d'ells, però el primer weblog com a tal Scripting News va néixer el 7 d'octubre de 1994, de la mà de Dave Winer. A l'agost del 2006, segons l'inventari que realitza Blogcensus, la llengua catalana és la segona amb més blocs (123.320), just per darrere de l'anglès (195.8443) i per davant del francès (83.950).
Tot i què molta gent del poble ho ha descobert ara, la blocesfera ja fa temps que està creada i funcionant.

b) Aquest bloc és personal, es va crear ja fa mesos i en cap moment ha tingut l'objectiu d'insultar ni ofendre ningú. La intenció inicial era descobrir la blocesfera i al mateix temps tenir un espai per anar-hi posant coses i debatre-les. Aquest bloc mai ha estat creat per ordre de cap partit polític ni res que s'hi assembli. Actualment és, possiblement, un dels blocs més visitats de les Terres de l'Ebre amb articles que han tingut més de 2000 consultes i quasi 400 comentaris (tot i que molts es publiquen repetits). Res de tot això entrava a les meues expectatives. Dono les gràcies a tots i totes les blocaires per fer-ho.

c) Lo Buscall ha estat aturat aquest cap de setmana perquè jo estava fora i no disposava d'ordinador per controlar-lo. El bloc està concebut com un espai de debat però algunes vegades alguns comentaris, només alguns, parlen de la vida personal de la gent del poble i trobo que per aquí no es va bé. Això fa que durant el dia he d'entrar al bloc i si hi ha algun comentari que trobo que s'ha passat dos estacions el trec, com que no podia garantir aquest fet, l'he desconnectat. Tot i així queda molt clar que los buscalleros i les buscalleres necessiteu entrar-hi i heu aprofitat l'apartat del dia de l'orgull freac.

d) Aquest bloc ara per ara no ha estat censurat, ni ningú m'ha exigit el seu tancament.
 
e) Entenc que a molta gent que ha estat eludida en alguns d'aquests comentaris s'ha ofès però s'ha d'entendre que a l'actualitat els blocs són una eina cada vegada més popular i que estan utilitzant des de partits polítics fins a mitjans de comunicació. Són blocs on la gent, com ha passat alguna vegada aquí, s'han quedat descansada. Internet té coses bones i dolentes. Una de les característiques de l'internet és la dificultat de censurar  continguts. Avui dia pocs països utilitzen censures per a què els seus ciutadans no puguin accedir a determinades webs, tots aquests països tenen règims de privació de llibertat, com ara la Xina. El control dels mitjans de comunicació per part del poder li està donant als blocs més força.

f) Lo buscall continuarà a la xarxa tot i que hagi de continuar sentint-me segons quins comentaris fets en veu alta de la meua persona. Torno a repetir, només me faig responsable dels meus escrits, de cap manera me faig responsable dels comentaris. I crec que si algú ha entrat al bloc, això li hauria de quedar clar.

g) Des d'avui i fins el dia de les eleccions, per calmar una mica els ànims, he decidit desactivar l'opció d'inserir comentaris. Si que es pot consultar tots els articles publicats amb els seus comentaris per a que la gent pugui veure tot allò que s'ha comentat des les propostes fins els comentaris més ofensius. Els lectors podreu jutjar.

h) Lo Buscall i crec que els comentaris que s'han fet aquí no són responsables de cap enviament d'sms massiu.

i) A tots els buscalladictes ús recomano que aneu consultant el bloc ja que hi hauran novetats i el dia de les eleccions hi haurà un nou rafal (l'últim) per debatre els resultats.

Dit això, espero que entengueu aquestes apreciacions i al mateix temps voldria donar les gràcies als col·laboradors d'aquest bloc, gent que va aportant idees (i ja afirmo que n'hi ha de molt bones i que se tiraran endavant), gent que ha estat de guàrdia controlant continguts, gent que ha fet d'esquer en moments on la cosa estava avorrida (només al començament, és clar) i gent que m'ha anat donant suport per la idea del bloc.

Per últim m'agradaria llençar un missatge a tota la classe política del poble. Crec que el que ha passat aquests dies a LO BUSCALL hauria de fer-los reflexionar. Ja que possiblement l'èxit d'aquest bloc demostra la necessitat de bona part del poble d'expressar allò que pensa d'una forma lliure. LO BUSCALL ho ha permès i ho permetrà quan els ànims estiguin calmats. Ho permetrà fent que la gent escrigui comentaris sota pseudònim. Però que està passant al poble per a que aquestes coses només es puguin dir amagant el nom?

Ànim buscalleros i bucalleres, continuarem ben aviat.

LO BUSCALL

lobuscall@orange.es 

Tweet

Tweet

[@more@]La primera vegada que al nostre poble podem veure un cara a cara televisiu, com si fóssim els grans. Uns escenari amb logotip, un tall publicitari com els d'Anenta 3, minutatge i l'element interactiu dels sms que ha permès que molta gent fes preguntes que possiblement no s'esperava ningú, ni l'audiència.

Com passa amb los grans, a l'endemà, als diaris comenten com ha anat, que han dit, qui ha guanyat.

Aquest rafal és especial per al debat delevisiu, algunes comentaris ja s'han fet al rafal de les fon-tetes però estaria bé continuar-lo aquí. Ja estem fent rafals especials. Com serà la nit electoral?

Tweet